Publicació X2022

Fotografies: Sandra Ortiz
Pròleg : Carles Mar
Text Epímone: Roc Parés, ChatGPT
Disseny: VANDERPLA
EDITA: COL·LECTIU EX ABRUPTO 2023

Aquesta publicació neix després de la VII edició del festival Ex Abrupto, que va tenir lloc a Moià, el passat 9 de Juliol de 2022.

I si el què dic no va ser així, així és com ho vaig viure…

L’amistat amb el Roc va aparèixer d’una manera inesperada, coneixíem l’artista, en Roc Parés, però poc ens podíem imaginar que estàvem a punt de descobrir al Roc (coR). Es va presentar a Moià uns dies abans del festival, en aquell moment nosaltres estàvem immersos en el muntatge del tingladu i ell feia una mena de miniresidència per acabar in situ la peça amb la qual participaria en l’esdeveniment, amarant-se del poble i els seus carrers, coneixent els bars i la seva gent, observant el nou entorn. I tant va ser així que, aviat es va interessar per la predicció climatològica dels dies que venien, estava donant-li voltes a la idea de fer volar un estel amb una càmera: volia retransmetre unes hores en directe durant el festival, enlairant l’artefacte des de la torre del campanar. Al final el vent no va venir i l’estel mai no va aixecar el vol.

Però entre predicció i predicció, entre passejades i aturades, el Roc va començar a oferir-nos el seu ajut en el muntatge (sempre són benvingudes un parell de mans, dos ulls i un cap ben moblat). Junts vam instal·lar, al pàrquing de Cal Grau, els 41 metres de Puber, la peça de la Tanit Plana; dinàvem junts al Petit Celler i quan anàvem a dormir, ja com un més de l’equip, ens demanava a quina hora havíem de quedar l’endemà, per seguir amb el muntatge. I és que el Roc ja era família triada, com aquelles i aquells altres que hem anat trobant pel camí, les que hi són i les que hi seran.

Amb La Santa ve a ser com a l’inrevés: primer, fa uns quinze anys, vam conèixer a Vic a la Sandra Ortiz. Coincidíem tardes i vespres -i algunes nits en les quals al final sortia el sol- a bars, a l’Escola d’Art de Vic, a exposicions, festetes i garitos. Un temps després, tots sabríem de La Santa i de les bellíssimes fotografies que floreixen de la seva extraordinària mirada.

Pel festival 2022 buscàvem un segon fotògraf. Tornàvem a comptar amb la presència de l’Eduard Morató, una bèstia meravellosa que retrata el festival Ex Abrupto com ningú, però volíem afegir una segona lectura, aquella que es fa no des dels peus a terra sinó des del cap als núvols, unànimes van bategar els nostres cors quan aparegué a taula el nom de La Santa.

Al festival va venir la Sandra, que ens va omplir de paraules boniques, també ens va fer milers de petons i un milió d’abraçades, boja de gratitud i d’alegria. Uns dies després, ens enviava un altre regal, les fotos de La Santa.

Gràcies, gràcies, gràcies, Roc i Sandra.

Corpresos i amb la borratxera post-festivalera teníem ganes de deixar un rastre més d’aquells dies, així que novament sobre la taula una idea: una publicació a quatre mans, un experiment, una cita a cegues. Ajuntaríem la particular visió del festival que La Santa ens havia enviat en format foto i li demanaríem al Roc Parés que ens fes un text totalment lliure, de la seva experiència viscuda durant aquells dies.

Heus aquí el resultat.