CD Vivaldi, EXABRUPTA ALABANÇA A LES QUATRE ESTACIONS

CD
Vivaldi, EXABRUPTA ALABANÇA A LES QUATRE ESTACIONS
COÀGUL // EMILIANO HERNANDEZ-SANTANA // AUTONOISE // XAVI LLOSES
2017

“Vivaldi, Exabrupta alabança a les quatre estacions”, és una producció artística  d’Ex Abrupto executada pels artistes Coàgul, Emiliano Hernandez-Santana, Autonoise i Xavi Lloses. L’obra conjunta es va presentar al festival Mostra d’Art Urbà, MAU 2017 a Roca Umbert, Granollers.

Músics: Coàgul, Emiliano Hernandez-Santana, Autonoise, Xavi Lloses i Front Vinihilista.
Masterització: Oriol Viladomiu.
So: Oriol Viladomiu i Jordi Camprubí.
Fotografies llibret adjunt: Efrén Razkin.

Dos-cents setanta-sis anys després de la seva mort, posem la mirada en el Vivaldi més transgressor. Aquella manera de fer que el va acostar més al poble i que el va allunyar tant dels cercles de poder i de la burgesia, que abans l’havia aplaudit, acusant-lo d’immoral. D’immoral perquè deixa de banda els esquemes tradicionals de la música sacra i desenvolupa, d’una forma innovadora, l’estructura formal i rítmica del concert, on busca contrastos harmònics, nous temes i noves melodies.

Prenent els seus quatre concerts per a violí més coneguts, “Le Quattro Stagioni”, observem com Vivaldi esdevé un excepcional exemple del que es denomina música programàtica*. En aquests concerts, il prete rosso ens transporta als camps de Mantua, al costat dels seus rierols, amb els diferents tipus d’ocells cantant, els gossos que borden, el brunzit dels mosquits, pastors que ploren, ballarins borratxos enmig de nits silencioses, partides de caça tant des del punt de vista dels caçadors com des del de les preses, paisatges gelats, nens patinant sobre el gel i càlids focs a l’hivern.

A Vivaldi, exabrupta alabança a les quatre estacions, transportem aquesta manera de fer, com si d’un Vivaldi del segle XXI es tractés, revisionant les seves “Quatre Estacions” amb Coàgul, Emiliano Hernandez-Santana, Autonoise i Xavi Lloses i situant-les en el centre de la fàbrica, el cor que batega en el pit del poble. Al costat de les carreteres; amb els diferents cantars de les màquines i els telers; els capatassos que criden; el plor contingut d’una dona a la fàbrica, que ha deixat al seu fill amb una veïna, i el plor d’aquest nen en la llunyania; la pluja repiquetejant en els sostres d’uralita i els so de l’aire calent pujant pel tub d’una estufa de carbó.